La web dels músics
de Badalona
Qui Som
Notícies
Músics
Locals
Blocs
Contacte
Enllaços
Cròniques

Vols enviar una crònica?

- Oliver Nelson Project (17/03/06) per l'Art d'en Bleiqui

- Slide Brass Quartet SB4 (16/03/06) per Jason D'Nou

- Amaia Ruano i Mar Serra (26/01/06) per Jason D'Nou

- Reggae Night Reunion (14/01/06) per El Druida

- Mushka (28/10/05, 12/12/05) per Peter Pan

- Xampola Trip Experiment (30/9/05) per Jovatch Sëeri

- Martí Serra, Jordi Matas, David Bayès i Jordi Gardeñas (11/5/05) per David Garcia

- Mushka (10/5/05) per Oriol Lladó

- Esteve Molero i la Cia. catalana de Latin Jazz (6/5/05) per Jason D'Nou

- Mª Carme Gil i Nicolau Sánchez (6/4/05) per Jason D'Nou

- Mirage (8/4/05) per Jason D'Nou

Mª Carme Gil i Nicolau Sánchez (Artistes del Geni, dimecres 6 d'abril)

Què me'n dieu d'escoltar una pianista tocant Beethoven, mentre prens tranquil.lament una cervesa? O una sonata de Grieg per a violí i piano prenent un te?

Aquesta és la proposta del Conservatori aquesta primavera: programar algun dels recitals de fi de grau als Artistes del Geni.

La idea és arriscada, i no exempta d'inconvenients, però molt interessant. Arriscada pel què suposa de "canvi de xip": els intèrprets han d'adaptar-se a un local poc usual per a la música clàssica i obert tota l'estona al públic (gent que entra i surt, el soroll del rentaplats a la cuina, el dring dels gots i tasses, algun xiuxiueig...), i el públic ha d'adaptar-se a un tipus de música que requereix el màxim d'atenció (entrar i sortir sense molestar, no fer soroll amb la vaixella, guardar silenci...).

Interessant, perquè de cop la música de cambra, fora del seu context habitual, agafa un altre caire, perd trascendència, però guanya en proximitat. Els que erem allà, potser no vam poder endinsar-nos completament en la música de Beethoven, Chopin i Grieg, però sí gaudir-ne en un ambient relaxat i familiar.

Com totes les propostes diferents, caldria donar-los-hi més temps, per tal que el públic s'acostumi a una música que requereix el màxim silenci, i que els intèrprets d'acostumin a un ambient diferent, que no els permet tanta concentració, però sí més relax i "màniga ample" a l'hora de tocar.

A Mª Carme Gil i Nicolau Sánchez els va tocar ser els primers, i malgrat les dificultats (pèrdua de concentració=més nervis, ja ho sabem...) van oferir un bon concert amb un bon repertori que ens va fer anar a casa amb un somriure, i això, per un dimecres al vespre, no té preu.

Jason D'Nou

inici pàgina

Mirage (Centre Cívic Dalt la Vila, divendres 8 d'abril)

Dues paraules: Bona feina.

... la que han estat fent els tres components de Mirage (Ismael Dueñas, Marc Cuevas i Òscar Domènech) durant els últims mesos. Una feina de recopilar material, explorar recursos compositius, ritmes, modes i harmonies diverses, diferents textures i possibilitats del trio. Agafar-ho tot plegat, tocar-ho i retocar-ho fins a poder oferir al públic el resultat del seu aprenentatge. I així és com ho plantegen obertament, explicant que tal tema o tal altre van sorgir a partir d'un curs amb en Guillermo Klein o en Bill McHenry.

A part de les composicions en sí -que van ser "l'excusa" per començar a tocar junts, i d'una riquesa i elaboració poc usuals en el jazz-, aquest trio no sonava com un "combo de composició", ni molt menys; sinó com un trio sòlid que a partir d'unes partitures originals explora altres camins, com el de l'interacció, el dels silencis, les dinàmiques, els timbres, i sobretot la improvisació col.lectiva.

Un concert estimulant de principi a fi, que vam poder gaudir els que ens vam desplaçar fins al Centre Cívic de Dalt la Vila, un centre que, sota la direcció de Jesús Sobrino, està programant des de fa temps uns concerts de qualitat excepcional, i per si fos poc, gratuïts.

Jason D'Nou

inici pàgina

Esteve Molero i la Cia. catalana de Latin Jazz (pl. de la Vila, divendres 6 de maig)

Divendres vam poder gaudir de l'únic concert de Jazz programat a les Festes de Maig. Seguint la filosofia de cada any, aquella que diu que "una mica de Jazz sempre queda bé després del pregó", Esteve Molero i Companyia van ser una magnífic "florero" a la plaça de la Vila. Ideal perquè tots els polítics anéssin baixant del balcó tot dient "que maco que queda".

Està molt bé, doncs, que el poc pressupost de les Festes d'aquest any es gasti en una mala idea. Perquè (des de l'humil punt de vista de qui us parla) posar un grup de Latin Jazz de tanta qualitat com aquest a ple dia i després del pregó, és una mala idea: Els que volien passejar i parlar amb els amics, trobaven que la música estava massa forta; i els que volien ballar al ritme trepidant de la música cubana, trovaben que és molt millor fer-ho a la nit i en un ambient de festa.

Tot i això, n'hi ha que vam trobar un punt mig, movent una mica els peus i parlant a crits amb els amics, i vam gaudir d'un bon projecte musical, uns arranjaments treballats i una bona plantilla de músics que van satisfer des del jazzman més exigent fins al ballarí de "salsa" passant pel que li agrada veure uns músics passar-s'ho bé dalt d'un escenari.

Tanta bona música quasi ens fa oblidar que, posats a triar un grup de Jazz, els responsables de les Festes de Maig l'haguéssin pogut anar a buscar a Badalona, que n'hi ha uns quants...

Jason D'Nou

inici pàgina

Mushka (Artistes del Geni, dimarts 10 de maig)

Mushka s'estrena a Badalona

El vibrant concert que Mushka va oferir la Nit de Sant Anastasi, al local dels Artistes del Geni, era també la seva presentació a la ciutat després de la seva estrena absoluta, fa uns pocs dies, al convent de Sant Agustí, on van tocar en un festival de música experimental.

Mushka -dolç nom de ressonàncies europees, tot just descobert- està format per una combinació sorprenent de músics. Dues components de les B-Violet (un dels grups del municipi que ha tingut més projecció, la Merche Rosales, a la bateria; i la Blanca Cereceda, al baix) i dues intèrprets de clàssica, la Mar Serra (teclat) i la Lluna Aragón (violí) apleguen interessos i il·lusió acompanyades per l'únic home de la formació, l'inefable Xavi Carbonell, a la percussió.

La música d'aquesta formació instrumental es presenta, suposo que encertadament -sempre són tan discutibles, les etiquetes- com a 'etnofusió'. En efecte, l'aposta del combo badaloní/tianenc mescla jazz de fusió -gens casual la versió del projecte Masada, de John Zorn- i una particular mirada al folcklore on el violí de Lluna Aragón dibuixa piruetes d'aires orientals. Una versió de Bela Fleck demostrava també l'interès eclèctic per altres propostes musicals. Al plat presentat per Mushka, diria, hi han bullit Goran Bregovic, els Residents, el Kronos Quartet o uns Steely Dan del principi...

Mushka ofereix una lectura que combina el caràcter trepidant d'alguns passatges (espectaculars crescendos que que el passat dia 10 van arrencar aplaudiments i crits d'aprovació) amb la petja climàtica, a estones quasi cinematogràfica, d'altres fragments. La llàstima és que una nit tan efervescent com és la de la cremada del dimoni garanteix qualsevol cosa menys el silenci necessari per fruir -i entendre- aquests moments de calma abans de la tempesta, on capritxós teclat de Mar Serra hagués pogut escoltar-se millor. Rosales i Carbonell, això si, van garantir un groove imparable, de la batucada al 'cajón'; i Cereceda va aportar la puntuació valenta d'un baix amb ganes de protagonisme.

Mushka -ep, amb un repertori majoritàriament propi- va aprofitar el seu bateig badaloní per donar a conèixer una fórmula musical suggerent i emotiva que espero retrobar ben aviat al Geni... o on sigui!

Oriol Lladó.

inici pàgina

Martí Serra, Jordi Matas, David Bayès i Jordi Gardeñas (Artistes del Geni, dimecres 11 de maig)

He tingut la sort, el privilegi i el plaer de poder anar dos dimecres seguits a veure tocar aquesta formació als artistes del geni.

Tothom parla diu i comenta que a Badalona hi ha bons músics, doncs de debó aneu un dimecres i pensareu que no és un tòpic. Probablement d'aqui uns anys serà molt dificil per tots nosaltres veure a aquests músics tocar tant aprop nostre (penso que el futur els portarà d'aci cap allà tocant i triomfant) i donades les circumstàncies actuals del circuit de sales que programen Jazz a Badalona i a Barcelona el que tenim és un oasi dins el desert: Jazz als artistes del geni els dimecres!!! i Jam Sessions a Dalt la Vila cada divendres!!!

En Martí i en Jordi Matas estàn gaudint d'un gran estat de forma i d'una época molt dolça (millor saxo i millor guitarra de l'associació de musics de Catalunya 2004) i això  es nota quan improvisen i quan estan pel grup. Molta dinamica en un jazz molt viu amb una combinació de tradició, blues, bebop, modal ....i un jazz més actual en una mesura molt equilibrada. Molta interacció a on Jordi Gardeñas i David Bayés acaben d'arrodonir les dues orelles que fan d'aquest quartet un pou de "coses que passen" i sorpreses agradables.

Normalment els dimecres toca l'Ismael Dueñas al piano i no he pogut anar encara però m'han dit que "otro que tal", així que aniré aquest dimecres vinent i ja us faré la crònica. Pels que ens dediquem a això de la música molta enveja sana!!! No us ho perdeu. El jazz està viu a Badalona!!!

David Garcia

inici pàgina

Xampola Trip Experiment
(Artistes del Geni, divendres 30 de setembre)

Voldria felicitar a l´Arcadi dels Genis que està fent del seu local un espai realment autèntic amb propostes de lo més variades i underground, i sobretot, de qualitat en estat pur! Especialment si seguim la trajectòria d´aquest últim any amb actuacions tant memorables com la de Miss Bangle, JazzTá, Mushka, el jazz dels dimecres, etc.

I esque quan em foto en aquell “des-censor” em sento lluny de l´emprempta de l´Ajuntafems de Badalona, dels fulars de la tieta Maite, de la legislació, les Festes de Maig i la hipocresia de lo oficial. Em fa pensar en la continuació de l´esperit del Canet Rock, de l´antic Celeste, la Onda Laietana o en els locals alternatius de Nova York.

Sense anar més lluny el concert del passat divendres de Xampol.la. Per començar: què es pot dir dels il.lustres persontages que l´integren?: Aleix Tobias , Marc Vila , Guillem Aguilar , Paco Manzanares , Roc Albero , Xavi Lozano , Martí Serra …genio i figura, pur i dur...ells són els artistes del geni!

Humor surrrealista de flaira tianenca, amalgames rítmiques de la màniga, barreja d´instruments ancestrals amb futuristes, ambients màgics, ritual del groove, 1.000 sons i 1.000 gemecs…

Poques vegades he vist una comunió tan harmoniosa entre un col.lectiu de talents de tant diferents procedències, bagatges i versatilitats (flamenco, pallassos, funk, rap, folklore, jazz, salsa, afro, etc.) I el més divertit de tot és que asseguren no ser res més que la reunió d´un grup d´amics…Serà aquest el seu secret?

Jovatch Sëeri

inici pàgina

Mushka
(28/10 Centre cívic Dalt la Vila -12/12 Harlem Jazz Club)

Un divendres d'octubre, tot somiant,una llumeta em va dur a descobrir els paisatges i records que s'amaguen dins del món de Mushka; Des de llavors he guardat a les meves retines aquells tons ocres de pinzellada blava, que no han deixat de donar cos a l'eco d'unes notes melangioses capaces d'acaronar-me amb els ritmes i textures que seguien les meves mans.

Com a somiador,sé que la fantasia s'alimenta de la realitat i avui he sortit a buscar-ne un altre bocí, he tornat a passejar per aquells indrets plens de música i vida, caminant, saltant i bellugant-me amb els ritmes de la Merche , el Xavi i la blanca, humitejant-me els ulls amb el violi de la lluna i abrigant-me amb els guants de la Mar.

....tinc la sensació que aquesta nit de desembre no ha estat gens freda tot i ser dimarts i tenir les galtes vermelles.

Peter Pan

inici pàgina

Reggae Night Reunion
(14/1/06)

Ahir vaig anar a veure a uns bons amics tocant en una nit de Reggae que organitzaven els diables de l barri de Sant Antoni, concretament el concert era una carpa a Calàbria cantonada av/ Mistral. Hi havia un ple impressionant i els RNR van obrir la vetllada, amb aquests temes seus tan bons que no van parar de sonar al meu cap tota la nit ...!Dame un poco de yerba hermano! ...ké tu no lo ves....permiso!...Jambo o Homoluxus.

La entrega del grup des del primer moment va ser total, ballant, saltant i donat el callo de debò, amb bon rotllo i molt d'amor pel que feien, i això als que ens agrada la música en directe és el que esperem que passi als escenaris. Espero que tinguin moolta sort. Aviat tocaran a Badalona però si els voleu veure abans podeu consultar la seva web www.reggaenightreunion.tk.

El druida

inici pàgina

Amaia Ruano i Mar Serra
(26/1/06, Teatre Zorrilla)

"Evito intentar ni tan sols imaginar les limitacions, la dissort humana que inflingeix la ceguesa, però em pregunto si la sordesa no seria (no serà?) la foscor més fosca"

George Steiner

Un servidor s'ha atrevit -a vegades- a comentar per escrit algun dels concerts que ha anat a veure. En el cas que ens ocupa, podria parlar de l'excel.lentíssim treball de les dues intèrprets, de com van aconseguir atrapar-nos ja amb el primer acord de la captivadora sonata de Beethoven, de com van plantar-nos davant dels morros tota la humanitat de Schumman i la força de Debussy; o de com ens van fer creure -deliberadament- que tota aquella música l'havien composada elles especialment per a nosaltres.

Podria parlar del so i de la tècnica que tenen com a instrumentistes, però per què? Si estem en un altre nivell, home, estem parlant de música.

Però resulta que si vull parlar del què realment em va impactar, del què em va commoure, resulta que no en sé. Perquè el concert d'ahir va fer això, impactar-me i commoure'm. I va remoure unes quantes coses dins meu, i encara avui intento reconèixer quines... És clar que intentar posar paraules a l'experiència musical és un fracàs assegurat. I a més, tan inútil com podria ser -posem per cas- intentar "explicar" amb música una teoria política o una fórmula matemàtica.

O sigui que només em queda reconèixer el meu fracàs com a cronista musical "amateur", tornar a la Terra i quedar-me en les les xifres i les anècdotes del concert:

1) Més de cent vint persones al Zorrilla. Bravi tutti.

2) La fila nº 8 completament buida. Per què? És la que es reserva a les autoritats sensibles a la cultura (posats a reservar files perquè sí, en podrien reservar per al Superman, Pulgarcito, la Monyos, el Capitán Trueno en patinet, i la resta de convidats d'en Sisa... )

3) Un piscolabis made in USA que ni el Ferran Adrià. (Sí, sí, hi havia manduca, ho sento pels que no vau venir!)

4) Molts músics entre el públic (ÉS això, companys, ÉS això)

5) Un fred que pela. (Un sol espai per a fer música a Badalona, i resulta que té la calefacció espatllada. Quanta... quanta misèria)

En fí, m'ha sortit una crònica tragi-còmica molt rara i que literàriament no s'aguanta per enlloc, però és que encara m'estic recuperant del xoc emocional d'ahir al Zorrilla. De veritat.

Només em queda per dir: Gràcies, Amaia! Gràcies, Mar!

Jason D'Nou

PD: El 23 de febrer, tercer i últim concert del Cicle Músics de Badalona: El duo Pérez Molina. Ens hi veiem. Porteu la rebequeta pel fred!

inici pàgina

Slide Brass Quartet SB4
(16/3/06, Museu Municipal)

Quatre trombonistes a l'escenari. Res més. Quina por, oi?

Doncs el concert que van oferir Joan Palacio, Jordi Gómez (socis de l'AMPB), Cassiel Antón i Santiago Casalta va resultar una experiència sorprenent, molt interessant i, sobretot, enriquidora.

Enriquidora per la quantitat de nous timbres i noves textures sonores que es desprenien dels quatre trombons. Sobretot amb l'obra de Plog "Densities", suggerent i captivadora, que explora les possibilitats de l'instrument, d'una dificultat tècnica notable i que els quatre intèrprets van brodar -amb coreografia inclosa-.

Interessant perquè no és gaire usual veure una formació d'aquest tipus (tres trombons tenors i un de baix), i més tractant-se d'un instrument massa vegades relegat a un segon pla com el trombó. També interessant va ser veure la diferent personalitat de cada intèrpret amb un mateix instrument.

Sorprenent per l'excel.lent resultat de l'experiència i per l'enorme riquesa i possiblitats del trombó.

Ara bé (¿per què sempre hi ha d'haver la part negativa?): També sorprenent -i indignant- és saber que aquests músics, d'un nivell incontestable i amb un producte exportable a qualsevol auditori, no van cobrar ni un duro per la seva feina. Aquest és un fet molt rellevant i que cal que tothom sàpiga, perquè el concert estava enmarcat dins els actes de celebració del 25 aniversari del Conservatori.

Cap dels músics que participen en aquests actes cobra per tocar (excepte, em sembla, els que formaran l'Orquestra Ciutat de Badalona, que cobren molt poc).

És lamentable que una efemèride tant important com la que celebrem no hagi comptat amb una dotació econòmica adequada. És trist que no es reconegui la vàlua i la professionalitat dels músics de l'única manera possible: remunerant decentment la feina que fan. Ens hem de preguntar qui n'és el responsable i qui ha permès que això fos així. És clar que la resposta és la de sempre: no hi ha calés, i era això o res. Quanta misèria...!

Per això m'agradaria que aquesta crònica servís per animar-vos a tots a gaudir d'uns músics extraordinaris que -per compromís amb el centre que els va formar com a músics- ens ofereixen de manera gratuïta una sèrie de concerts que no ens podem perdre.

El fet que toquin desinteressadament afegeix valor al seu esforç.

Gràcies, músics!

Jason D'Nou

inici pàgina

Oliver Nelson Project
(17/3/06, Artistes del Geni)

Albert Cirera - saxo tenor
Pablo Arias - saxo alt
Noé Escolà - saxo baríton
Rocky Albero - trompeta
Enric Peinado - guitarra
Txema Riera - piano
Manuel Krapovikas - contrabaix
Pep Mula – bateria

Divendres 17 de març, 23:45 hores. Em dirigeixo, juntament amb un grup d'amics, cap als Artistes del Geni. Fa 45 minuts que ha començat el concert d' Oliver Nelson Project !!! Per sort meva, quan entro a la sala i distingeixo els primers acords que arriben a la meva oïda puc reconèixer el tema: Stolen Moments ! Així doncs, el concert acaba de començar! Com no podia ser d'un altra manera, els Oliver Nelson Project van començar el seu concert amb el primer tema del disc que ha donat raó de ser a aquest grup de joves músics. El disc en qüestió és una joia de la història del jazz i porta per títol The Blues and The Abstract Truth , amb mites del jazz com Bill Evans i Freddie Hubbard entre d'altres.

El concert consistia en interpretar amb la formació original els arranjaments de la gravació en qüestió. Qui coneixia el disc es sentia immediatament transportat a les meravelloses sonoritats dels arranjaments. El grup integrat per alumnes de l'ESMuC, va interpretar els temes un rere l'altre (no en l'ordre del disc) amb sentiment, força i, sobretot, SWING! Swing com mana la tradició, un swing que omplia la sala (que no plena de gent) i que feia moure a qui més qui menys alguna part del cos.

Individualment cada músic va treure el bo i millor de cadascun en els solos, provocant algun que altre enlairament del públic que vibrava amb els solistes. La base rítmica ( Pep Mula , Manuel Krapovikas i Txema Riera ) al més pur estil d'Art Blakey transmetia vibracions rítmiques i harmòniques constants... La guitarra d' Enric Peinado sorprenia amb acords frescos i elegants... A destacar l'actuació de dos músics relacionats amb Badalona: Rocky Albero (exalumne del conservatori i de l'EMB) que va obrir la nit amb un solo directe a les estrelles, i el Pablo Arias (exalumne també i veí de la ciutat) que em va fer aixecar de la cadira més d'un cop amb les seves frases plenes d'energia. Sense oblidar el lideratge i la classe de l'Albert Cirera i el so compacte i alhora àgil del baríton Noé Escolà .

Stolen Moments, Hoe Down, Cascades...El jazz, el blues i tota la seva veritat abstracta van quedar al descobert amb Oliver Nelson Project , i després...tota aquesta festa acabà amb un bis.... Moanin' d' Art Blakey and The Jazz Messengers ... sense paraules... que més es pot demanar? Una cosa potser... Que es programin més concerts d'aquest tipus!!!!!!

Yeeeeaaahh man!!!

L'Art d'en Bleiqui

 

inici pàgina

 

 

 

Per enviar les vostres cròniques, envieu-nos un e-mail amb l'assumpte "Crònica", on ha de constar la data, el lloc, l'hora i els intèrprets del concert. La crònica pot anar firmada amb el vostre nom o amb un pseudònim, però en qualsevol cas ens heu de facilitar les vostres dades reals (nom, telèfon, DNI), que no sortiran publicades.

L'AMPB es reserva el dret de no publicar la crònica si el contingut d'aquesta és considerat ofensiu o inadequat (insults, comentaris de mal gust, crítiques destructives...). Aquest és un espai destinat a fomentar la música en directe, per tant esperem cròniques positives i d'experiències bones en concerts; tot i que les negatives, si teniu necessitat de fer-les, també les publicarem.


Associació de Músics Professionals de Badalona
c/ Magatzem, 37, baixos 08911 Badalona
musics@musicsbadalona.org